lunes, 7 de noviembre de 2011






Zoom festival 2011 a Igualada

Durant 4 dies a Igualada s'ha celebrat la novena edició del zoom festival europeu de cinema per a televisió. Confesso que és la primera vegada que he llegit la programació i des del primer moment m'he sentit atreta per l'oferta.

Hem pogut veure pel.licules de França, Holanda, Alemanya, Regne Unit, i per descomptat d'Espanya.

Les que he vist són pel.licules o series que reflecteixen fets de la nostra història fetes pel.lícula amb uns contingut molt treballats, molt bon treball interpretatiu, i uns perfils psicològics que t'atrapen des del primer moment.

Els guanyadors han estat El àngel de Budapest de Luis Oliveros, que narra la delicada situació de l'embaixada espanyola durant els últims dies de l'ocupació nazi a hongria, i el titànic esforç que Angel Sanz va portar a terme per poder salvar 5000 jueus, personalment m'agradat molt més que la pel.lícula de Spielberg de la llista de Schindler, per mi els personatges estan millor treballats, reflexa molt bé la situació i sap tractar un fet tan tràgic amb molta humanitat i un toc de comèdia que t'ajuda a digerir la situació i que en res la desvirtua.

També va rebre menció la miniserie de Operación jaque, d'una coproducció espanyola-colombiana, on es narra el segrest, vida a la selva-durant 6 anys-, i posterior alliberament de Ingrid Betancourt, candidata a la presidencia de Colombia i capturada per les FARC. A la nit a casa meva encara em semblava sentir la humitat de la selva als meus ossos, dura realitat i complexa.

Diumenge al migdia vam poder reviure l'emoció del Gran circo de la tele, ja que es va passar un dels episodis que van marcar la infància de molts de nosaltres. En blanc i negre vam riure, van picar de mans, i vam cantar les populars cançons. El teatre estava ple de pares que portaven els seus fills per fer-los conèixer el que ens distreia, feia goig veure com reien i el bé que s'ho van passar i com va dir el fill del Gabi "no deja de sorprenderme como conseguian resolver de una manera simple pero muy eficaz lo mismo que ahora hacemos" Merescut homenatge.


També es va premiar la trajectoria de Montserrat Carulla i Lluis Soler, reconeguts actors de la nostra pantalla petita.

El teatre de l'Ateneu sempre tan bonic, encara lluia més amb llums, catifes, i plantes que donaven peregrí al festival.

Us invito que el proper any que a més es celebrarà el desè aniversari, el tingueu en compte i el disfruteu.































martes, 27 de septiembre de 2011

ITMA.Fira de maquinària tèxtil, i LLuís Villanueva Bausà


























Aquesta setmana es celebra a Barcelona la Fira de maquinària tèxtil, és una fira internacional que acollirà un gran nombre d'empreses nacionals i internacionals que presentaran les noves tecnologies en maquinària textil i els seus acabats.



El meu sogre Lluis Villanueva Bausà, hi va participar repetides vegades en diferents ciutats europees -Bèlgica, França, Itàlia, Alemania- quan treballava a l'empresa Serracant de Sabadell.



Aquesta empresa i el meu sogre com a cap de laboratori van ser pioners en l'implantació de processos industrials a la Xina.


Les anecdotes del primer viatge són moltes i excepcinals, estar al lloc oportú en el moment adient, et permet conèixer una part de la història contemporànea que batejaria com la conquesta d'Asia, són experiències úniques, i molt viscudes, i que són explicades en dinars familiars i aplaudides pels nets.




El LLuís va arribar a Pekín i de seguida va ser localitzat per un noi que l'acopanyaria durant tota la seva estància, l'interpret. La mateixa nit van pujar a un tren que havia de portar-los a la ciutat de Zibo a 500Km de 2 milions d' habitants. El meu sogre va viatjar en compartiment mentre l'interpret ho feia al vagó. El meu sogre no entenia cap nom ni tenia ideia d'on anava. Va establir conversa amb un industrial anglès que viatjava al seu compartiment, qui va explicar-li les nocions principals a tenir en compte, entre altres li va indicar que un cop es despertessin i fos de dia anés mirant a totes les estacions fins que veiés algú conegut, en aquest cas el seu muntador,qui l' estaria esperant. Ni hores, ni noms, la referència un senyor blanc a l'andana.



Quan va arribar a la fàbrica en el lloc on havia d'instalar-se el laboratori, només va trobar-hi la roba interior de les noies que feia dies s'hi allotjaven esperant començar la feina.



Al cap de quinze dies el laboratori estava muntat i el meu sogre havia donat les instruccions i havia supervisat l'aprenentatge de les receptes per tenyir "al tunel" nom com es coneixia la màquina de tintura continua de fibres sintètiques.




Molt satisfets per la feina van preguntar al meu sogre què li agradaria veure. La seva demanda va ser la ciutat prohibida. Per tal de portar-ho a terme van presentar-se amb una furgoneta Vanette nova, ja que la comitiva era : dos xofers, 1 interpret, 1 fotograf, 1 diputat del Partit Comunista per facilitar les gestions administratives, el meu sogre , el muntador i l'electricista.



En arribar al riu groc, aquest estava tancat, uns guardes de la revolució cultural, darrere una taula, custodiaven unes valles. Va baixar el diputat i després de parlar amb ells van aixecar-se inmediatament, van quadrar-se i els va faltar temps per desmontar la paradeta i obrir pas.



Quan van arribar a la gran muralla van dirigir-se al meu sogre per indicar-li que ell podia accedir a visitar la part esquerra de la muralla, li van explicar que feia pocs dies hi havia estat Felipe Gonzalez, i feia no gaire Ronald Reagan, el meu sogre no entenia a què venia la gran expectació que estava aclaparant, només quan el montador va intentar acompanyar-lo, ho va entendre, només els caps d'Estat i persones singulars els hi era permés trepitjar l'entrada esquerra de la muralla. Així ho va fer, però sol no tenia gaire interès i va anar a retrobar-se amb la resta a la porta de la dreta.



De tornada a l'aeroport l'interpret no marxava i davant la insistència del meu sogre, va informar-lo que fins que no veiés l'avió dalt del cel ell no marxaria.



Després de 20 i pico anys amb un domini total dels processos, són ells els que venen a vendrens els seus productes, una nova classe mitjana pot permetres viatjar i venen a coneixer-nos, i els més agosarats venen a plantar els seus negocis, cada cop coneixem més la seva cultura i som molts els que vam fer cua al forum per veure els guerrers de Xiang. Ens agradi o no els temps canvien i haurem d'anar trobant la manera d'adaptar-nos.

martes, 26 de abril de 2011

Rutes amb BTT



IGUALADA-COLLBÀS-PARC FLUVIAL
RUTA BTT
Ruta: Igualada – Santa Margarida Montbui – Trialera – Collbàs – Can Titó – Parc fluvial de Vilanova – Riu Anoia - Igualada
Sortida i arribada: Igualada – Plaça Anselm Clavé
Kilòmetres: 21 km
Desnivell acumulat (tant ascendent com descendent): 350m
Altitud mínima: 278m, màxima: 495m

GPS: Igualada-Collbàs-Parc Fluvial
Ruta PDF: BIC068










IGD-CARME-COLLBAS-DIPOSITS
Ruta: Igualada - Sta. Marg. Montbui - Carme - Ermita Collbàs - Dipòsit Vilanova - Can Titó - Igualada
Sortida i arribada: Igualada (pl. Creu)
Comarca: Anoia
Kilòmetres: 25km
Alçada mínima: 285m, màxima: 495
Desnivell acumulat (tant ascendent com descendent): 432m

GPS: IGD-CARME-COLLBÀS
Ruta PDF: BIC062

sábado, 28 de agosto de 2010

Igualada disposa d'una important tradició participativa i d'un important volum d'imatgeria popular, en aquest video queda palés. Disfruteu-lo.

Us invitem a venir a coneixer-nos i disfrutar dels detalls de la nostra casa: brodats, aromes, degustacions, fusta, colors, mobles i làmpares antigües, antic celler, ...i de l'entorn inigualable que ens envolta.

miércoles, 25 de agosto de 2010

La Festa Major a Igualada

Ahir va acabar la festa major d’Igualada, malgrat les retalladles, ha estat una bona festa major.
Igualada compta amb un gran nombre d’entitats que conserven les diferents tradicions i que asseguren una bona participació popular, té la sort de tenir un gran nombre de bestiari popular que cada any va augmentant i fa més lluida la festa.
La nostra festa major dóna molt joc perquè les diferents associacions ens mostrin i ens permetin gaudir de cercaviles on quasi tothom té un familiar participant-hi, diables, geganters, moixiganguers, esbarts dansaires, trabucaires…
L’ any passat la colla Mal llamp, festejant els seus 20 anys, ens va sorprendre amb la presentació d’una nova bèstia que sortia en mig del fum i el foc dels inferns, Boraxis, que farà costat als dracs i les vidries, els gegants, caps grossos, l’ inigualable cavall, …
També hem recuperat el ball de bastons, amb la seva original indumentaria, i juntament al ball de cercols i el de gitanes es va engrandint el repertori.
Igualada és una petita ciutat on la gent es coneix i on la festa major permet retrobar-te amb amics i coneguts mentre disfrutes dels diferents espais oberts : places,i placetes, carrers, el nostre emblemàtic passeig,i la rambla centre neuràlgic de la ciutat.
Un espai especial per la festa major alternativa on la participació popular té el màxim exponent, concursos de grans i petits, sopars, bromes i les tradicionals barraques , on les associacions ingressen alguns dinerons i donen molta vida al joven i no tan joven.