Aquesta setmana es celebra a Barcelona la Fira de maquinària tèxtil, és una fira internacional que acollirà un gran nombre d'empreses nacionals i internacionals que presentaran les noves tecnologies en maquinària textil i els seus acabats.
El meu sogre Lluis Villanueva Bausà, hi va participar repetides vegades en diferents ciutats europees -Bèlgica, França, Itàlia, Alemania- quan treballava a l'empresa Serracant de Sabadell.
Aquesta empresa i el meu sogre com a cap de laboratori van ser pioners en l'implantació de processos industrials a la Xina.
Les anecdotes del primer viatge són moltes i excepcinals, estar al lloc oportú en el moment adient, et permet conèixer una part de la història contemporànea que batejaria com la conquesta d'Asia, són experiències úniques, i molt viscudes, i que són explicades en dinars familiars i aplaudides pels nets.
El LLuís va arribar a Pekín i de seguida va ser localitzat per un noi que l'acopanyaria durant tota la seva estància, l'interpret. La mateixa nit van pujar a un tren que havia de portar-los a la ciutat de Zibo a 500Km de 2 milions d' habitants. El meu sogre va viatjar en compartiment mentre l'interpret ho feia al vagó. El meu sogre no entenia cap nom ni tenia ideia d'on anava. Va establir conversa amb un industrial anglès que viatjava al seu compartiment, qui va explicar-li les nocions principals a tenir en compte, entre altres li va indicar que un cop es despertessin i fos de dia anés mirant a totes les estacions fins que veiés algú conegut, en aquest cas el seu muntador,qui l' estaria esperant. Ni hores, ni noms, la referència un senyor blanc a l'andana.
Quan va arribar a la fàbrica en el lloc on havia d'instalar-se el laboratori, només va trobar-hi la roba interior de les noies que feia dies s'hi allotjaven esperant començar la feina.
Al cap de quinze dies el laboratori estava muntat i el meu sogre havia donat les instruccions i havia supervisat l'aprenentatge de les receptes per tenyir "al tunel" nom com es coneixia la màquina de tintura continua de fibres sintètiques.
Molt satisfets per la feina van preguntar al meu sogre què li agradaria veure. La seva demanda va ser la ciutat prohibida. Per tal de portar-ho a terme van presentar-se amb una furgoneta Vanette nova, ja que la comitiva era : dos xofers, 1 interpret, 1 fotograf, 1 diputat del Partit Comunista per facilitar les gestions administratives, el meu sogre , el muntador i l'electricista.
En arribar al riu groc, aquest estava tancat, uns guardes de la revolució cultural, darrere una taula, custodiaven unes valles. Va baixar el diputat i després de parlar amb ells van aixecar-se inmediatament, van quadrar-se i els va faltar temps per desmontar la paradeta i obrir pas.
Quan van arribar a la gran muralla van dirigir-se al meu sogre per indicar-li que ell podia accedir a visitar la part esquerra de la muralla, li van explicar que feia pocs dies hi havia estat Felipe Gonzalez, i feia no gaire Ronald Reagan, el meu sogre no entenia a què venia la gran expectació que estava aclaparant, només quan el montador va intentar acompanyar-lo, ho va entendre, només els caps d'Estat i persones singulars els hi era permés trepitjar l'entrada esquerra de la muralla. Així ho va fer, però sol no tenia gaire interès i va anar a retrobar-se amb la resta a la porta de la dreta.
De tornada a l'aeroport l'interpret no marxava i davant la insistència del meu sogre, va informar-lo que fins que no veiés l'avió dalt del cel ell no marxaria.
Després de 20 i pico anys amb un domini total dels processos, són ells els que venen a vendrens els seus productes, una nova classe mitjana pot permetres viatjar i venen a coneixer-nos, i els més agosarats venen a plantar els seus negocis, cada cop coneixem més la seva cultura i som molts els que vam fer cua al forum per veure els guerrers de Xiang. Ens agradi o no els temps canvien i haurem d'anar trobant la manera d'adaptar-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario