A la comarca de l'Anoia, entre les serres de Queralt i Orpinell, trobem la vall de Carme amb una important quantitat d'aigua que ha donat vida a la gran quantitat de molins que a banda i banda de la riera podem trobar, i les moltes fonts que s'hi troben.
Quan jo era petita anaven a buscar cromos i revistes que es desprenien de les bales de paper que aquestes fàbriques fèien servir per reciclar, i tornar a convertir-ho en bobines de paper blanc.
El Molí Major, era del meu tiet i tenia un menjador senyorial amb una gran taula molt llarga, on ara hi cabrien dos pisos de 30 m2, a l'entrada àmplia i espaiosa hi havia lloses de pedre inmenses desgastades i molt pulides pel pas delmolt temps . A dalt el seguit de finestrals on antigament s'assecava el paper, i per mi el més important: un gran safareig on antigament devien rentar les minyones de la casa i ara el feiem servir per banyar-nos. Era ple de verdet i l'aigua era gelada -constanment s'anava renovant doncs no deixava d'entrar-ne en cap moment- era netissíma i a vegades compartiem l'espai amb caps grossos entre rialles i crits. És del S.XVIII ja fa nays està tancat i no hi viu ningú.
Cal Serra, Cal Cundo, el Molí Nou i el Molí vell, aquest era d'uns amics dels meus pares i regularment hi anavem, van ser dels primers a tenir piscina al poble i desde Carme pujavem amb bicicleta traginant la meva germana petita al darrere, passavem per la carretera i ningú patia pels cotxes ni per possibles accidents. durant molts anys no hi havia depuradora, això volia dir que l'aigua es mantenia neta pel mateix motiu que el safareig, l'aigua entrava i sortia ininterrumpudament, i conseqüenment també era gelada. Tenien un roser que feia unes roses roses petites i molt tupides -ho he buscat i ja no se'n troben- era antic i donava ombra a una font que hi havia al mateix pati de la casa, allà berenavem, soposo que pa amb xocolata, no ho recordo, en canvi si recordo els préssecs bonissims de vinya i aquella aigua fresca sense gust a res qu t'omplia la boca, et calmava la set, i et donava aquella sensació de satisfacció i sacietat.
El Molí Major, era del meu tiet i tenia un menjador senyorial amb una gran taula molt llarga, on ara hi cabrien dos pisos de 30 m2, a l'entrada àmplia i espaiosa hi havia lloses de pedre inmenses desgastades i molt pulides pel pas delmolt temps . A dalt el seguit de finestrals on antigament s'assecava el paper, i per mi el més important: un gran safareig on antigament devien rentar les minyones de la casa i ara el feiem servir per banyar-nos. Era ple de verdet i l'aigua era gelada -constanment s'anava renovant doncs no deixava d'entrar-ne en cap moment- era netissíma i a vegades compartiem l'espai amb caps grossos entre rialles i crits. És del S.XVIII ja fa nays està tancat i no hi viu ningú.
Cal Serra, Cal Cundo, el Molí Nou i el Molí vell, aquest era d'uns amics dels meus pares i regularment hi anavem, van ser dels primers a tenir piscina al poble i desde Carme pujavem amb bicicleta traginant la meva germana petita al darrere, passavem per la carretera i ningú patia pels cotxes ni per possibles accidents. durant molts anys no hi havia depuradora, això volia dir que l'aigua es mantenia neta pel mateix motiu que el safareig, l'aigua entrava i sortia ininterrumpudament, i conseqüenment també era gelada. Tenien un roser que feia unes roses roses petites i molt tupides -ho he buscat i ja no se'n troben- era antic i donava ombra a una font que hi havia al mateix pati de la casa, allà berenavem, soposo que pa amb xocolata, no ho recordo, en canvi si recordo els préssecs bonissims de vinya i aquella aigua fresca sense gust a res qu t'omplia la boca, et calmava la set, i et donava aquella sensació de satisfacció i sacietat.
Els del coneixercatalunya.blogspot.com hem enllaçat amb vosaltres perquè la descripció del Moli Major, ens va semblar molt interessant.
ResponderEliminarFelicitats ¡!!