Pastís de patata

Per aquestes calors que treuen la gana recomano un pastís de patata que es menja fred, que pot fer-se un dia o dos per endavant i que quasi es menja sense gana.
Ingredients
Patates Mantega Tonyina Mongeta tendra Ou dur Blat de moro
Guarniment
Maionesa, anxoves, olives, pebrot escalibat, enciam…
Procediment
1-.Primer que tot posarem a bullir els ous amb aigua freda i quan arrenqui el vull els hi tindrem durant 7 minuts, després ho escorrarem i passarem aigua freda per poder pelar-los.
2-.En un altre caçó bullirem mongetes tendres. Evidenment és opcional, és tal com ho feia la meva mare, i una manera diferent de menjar verdura freda.Un cop cuites les reservarem.
3-. Obrirem 4 llaunes de tonyina, una de blat de moro i una d’olives, tallarem a rodanxes o per la mitat un bon nombre d’elles, ho reservem.
4a-.Es fan bullir les patates pelades i amb una mica de sal, un cop toves, s’escorren i es trituren barrejades amb una mica del suc de la bullicio i afegint mantega.
4b-.Una opció més fàcil és fer bullir llet i deixar-la fins que arrenqui el vull, llavors treiem la caçola del foc i afegim un sobre de puré de patata, hem d’anar remenant amb un batedor de cuina fins que no quedin grumulls i s’hagi especit –tenir en compte les quantitats indicades al sobre-.
Buidarem el contingut de la caçola sobre un drap de cuina el més fi posible, -que no tingui rus- , amb un altre drap ho cubrirem i seguidament amb un corró de cuina o una ampolla de vidre passarem per sobre del segon drap, per tal d’aconseguir allissar la patata fins que quedi un rectangle. Retirarem el segon drap.
Llavors farcirem amb tonyina, blat de moro, rodanxes d’ou dur, mongeta tendra,les olives talladles… i tot el que ens pugui venir de gust i tinguem a punt.
Inmediatament amb ajuda del primer drap enrotllarem, cal fer-ho mentre la patata és un xic calenta perquè es retira millor del drap i es deixa cargolar amb facilitat, donant-li la forma de braç de gitano que desitgem.

Històries del nostre carrer:
Aquesta setmana començo explicant la història de la Casa del Vall, posteriorment explicaré històries de la resta de cases del carrer.

El seu primer nom era Cal janot per un Joan que hi havia viscut.Després hi vivien 2 dones que vam marxar cap Igualaada, aleshores van venir a viiure-hi els d ...e Cal Paletes però s'hi van estar poc temps. Després hi va viure la Roser de Cal Farlapa, era vìdua i s'hi va estar força anys. Després el seu fill el Gènio, el cafeter, la va pendre cap a l'Argentina. Llavors la casa va restar bastan temps buida fins que el meu avi Pepito Vilarrubias de Cal Manyà la va comprar dient "una casa a costat de casa sempre és una casa" , ja que ell vivia al costat a la manyaria.
La casa va ser cedida al meu tiet Josep Mª, després al meu pare quan es va casar, jo i les meves germanes vam nèixer-hi. Quan em vaig casar la vam arreglar, hi vam viure 15 anys i els nostres fills també hi van nèixer. Des del 2005 la vam donar d' alta com a allotjament independent de turisme rural.

REVETLLA DE SANT JOAN Vigília de Sant Joan. La majoria dels pobles de les civilitzacions antigues el dia d´avui ...celebraven el solstici d´estiu. És el moment de l´any en què el Sol es troba al punt més alt del zenit i quan és visible per més espai de temps; per tant, és el moment màxim de ...claror de sol i el dia més llarg de l´any. El refrany es diu:Sant Joan el dia més gran.Els pobles de civilització moderna celebren encara la festa del solstici cristianitzada i conservant un seguit de creences i preocupacions que recorden temps molt reculats. És general de creure en la virtut de totes les herbes, que aquesta nit cobren valors excepcionals i extraordinaris. Els romans sortien al campper recollir el gramnegre, és a dir, la verbena, l´obtenció de la qual aquestanit portava ventures i riquesa a desdir. El costum estigué tan arrelat,que el nom del vegetal de meravella s´ha estès fins a determinar larevetlla d´avui.La cançó es fa ressò de la universalitat de la festa i ens diu: El dia de Sant Joan n´és festa per tot el dia; en fan festa els cristians i els moros de Moreria; tallen el pa el dia abans per millor folgar aquell dia.La coca En aquesta nit és tradicional menjar coca. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar. Eren pastades a casa, com un dels tants productes de pastisseria casolana. Després, les feien els forners, amb pasta adobada ensucrada i amb pinyons. En establir-se pastisseries, les coques van millorar la qualitat i foren endolcides amb cireres, i d´altres fruites confitades. Es tenia per cosa obligada menjar-se lacoca al ras, al camp o al carrer, és a dir, a ple aire. Hom creia que menjar-sela coca sota teulat portava desventura. Era costum de remullar-la amb vidolç i, les persones de paladar fort bevien gorga, mena d´aiguardent poc refinat, però molt fort. Quan la ciutat estava emmurallada, era corrent de celebrar la revetlla entre el veïnat. Fou costum de menjar-se la coca en comú. Cada veí posava un tant, fixat, per persona. Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hom nopodia menjar-se la coca abans de mitjanit. La tallava i la repartia al veí mes vell, amb preferència que es digués Joan, o el de més categoria. Actualment es fan coques molt variades: de crema, de llardons, farcides de cabell d´àngel, de nata, etc i amb diverses formes i mides.Ver más

Sopar primaveral!!!

Sopar de primavera

Aquest vespre hem disfrutat d'un sopar primaveral exquisit amb productes propis del temps.
De primer una sopa d'estirabecs, una verdura que només la podem trobar ara, són com uns pèsols, amb pell més fina i un inconfundible gust dolç.

Aquesta recepta era de la meva àvia i encara recordo com disfrutava i com els esperava.

Primer se'ls hi treuen els fils d'un costat i altre, després es tallen i s'escalden. mentrestant es posa a bullir aigua en una caçola i un cop bulli l'aigua s'afegeixen els estirabecs, una ceba de figueres tallada, i una patata, al cap de 5 minuts s'afegeix pa tallat fi , un bon raig d'oli i es deixa bullir 20 minuts més, un pessic de sal i ja podem servir-la.

De segon uns talls de pernil dolç caçolà de Cal Piqué tallat un xic gruixut ,per sobre una capa fineta de filadelfia i per sobre uns talls fins de pebrot vermell, pebrot verd, alls tendres i carbassó tallat molt finet i passat per la paella, s'enrotlla al llarg i per sobre es tira una mica de sucre morè i amb un cremador es caramelitza.

Bonissim!!!!

Si us animeu a fer-la m'ho expliqueu i si teniu dubtes m'ho pregunteu. També dir que els ingredients eren ecològics i el gust com els d'abans.

Victòria

Bon dia:

Ahir vam disfrutar d'una Fira-verd explendida, feia bon temps sense fer calor, i a més del gust que és passejar entre parades de flors, gaudint d'ofertes especials per l'ocasió, les paradetes d'artesans eren variades i atractives.



Destacar el forn de llenya que el David Valls va instalar davant l'estanc i botiga ecològica de la Lidia i el Toni, on cuia pizzes boníssimes d'elaboració pròpia , i els bonissims pastissos dolços i salats de l'Aram, si els divendres no voleu cuinar ja ho sabeu podeu encarregar-m'ho.



També dir-vos que es venia el formatge que va rebre el 1r premi d'Espanya, és de Caceres i realment és molt gustós.



Els més petits van gaudir recollint els ous de les gallines i veient els conills de la improvitzada granja que es va muntar.



La Montserrat ens contestava amatent les preguntes que voliem fer-li sobre les abelles i els rucs que el Dani té per les nostres muntanyes, podiem veure el traginar dins el rusc, i com la mel s'anava escorrent i licuant.

També podiem veure un simulacre de vinya i el procés de destilació d'un aiguardent.



Els carrers del poble eren un anar i venir de gent que es saludava i gaudia de la festa, mentre es compraven formatges, embotits, flors, cistells, sabors artesenals, mermelades...



Felicitar el Josep Vicens i el seu equip de Mapamundi, organitzadors i executors de la festa i activitats.



Proximament quan la meva filla m'ajudi penjaré un video de la festa.